Por

Sempre t'he parlat de pors. Pors meves, pors relacionades amb la inseguretat que sento tant cap a mi com la desconfiança que podia sentir cap a tu (encara que no ho digués en veu alta, es podia sobreentendre perfectament). Pors que han tornat amb més intensitat o menys, pors que ja no se n'ha sabut res més d'elles, pors que desapareixen segons el dia... realment em sento egoïsta quan ho penso. Sembla que em/et vulgui fer parar boja per simple diversió. A vegades hi penso, i no sé com no te n'has cansat ja de mi, o de les meves tonteries, o del que sigui. Però avui el cas no és aquest, perque aquest és un altre tema, el tema de demanar-te perdó per tot el que m'aguantes, i és un altre capitol d'aquesta història que escriuré un altre dia, però enrecorda-te'n, ja saps que sóc molt despistada (o almenys m'ho faig) i pot ser que s'em oblidi.
El capitol d'avui es diu "La Por". La por que ja no tinc. La por que ja no sento. La por que ha marxat. La por que no tornarà, no perque ja no la senti sinó perque no la deixaré tornar. Es posible i fins i tot probable que tot això soni realment estúpid, pero tant me fa. No vull demostrar-te ni demostrar-me res, no vull demostrar res a ningú. Tot això no té cap finalitat. No em vull acabar de convencer ni et vull convencer, no vull convencer a ningú. Simplement informo, explico, dic, escric... posa-li el sinònim que vulguis, i si en trobes un altre millor que millor, perque a mi ja s'em han acabat. La por ha marxat.

Només queda una petita part de por que ha nascut amb la mort de totes les altres, i es la por de perdre't.