L'home i la societat

L’home és un ésser social ja que a mida que ha anat evolucionant ha creat la necessitat de viure en societat, no només pel fet de tenir més facilitats a l’ hora de realitzar activitats tan quotidianes com obtenir aliment sinó també per altres més primàries com reproduir-se. També, a causa de viure en comunitat, es possible que s’hagin desenvolupat i aguditzat molts dels sentiments que un humà pot arribar a experimentar i sentir,ja que el fet d’ experimentar una relació continua i amb vincles fa que cada cop aquests siguin més forts. O van ser aquests sentiments més forts que els que tenen altres animals el que va conduir als humans a viure en societat?

Igualment, i si els humans no haguessin sabut evolucionar en societats tant ben estructurades aparentment? I si no haguessin evolucionat més? Hagués estat possible perdurar l’ espècie?

Els humans, son éssers animals al cap i a la fi. L’ única cosa que els diferència de la resta es que tenen la capacitat de ser uns éssers racionals, en contra dels animals, que són éssers aparentment irracionals. Els humans no tenen capacitat per defendre’s físicament, fet possible pels altres, però sí que tenen la intel·ligència més desenvolupada que les altres espècies, cosa que contraresta aquesta desigualtat. Per tant, el fet de posseir una intel·ligència superior és el que ha provocat que els humans evolucionin així. Doncs, podem afirmar que es indubtable que l’ home no pugui viure en societat, ja que sinó segurament no sobreviuria, però el que si podem dubtar, es que l’ home no cal que visqui en una societat tan avançada com la d’ara.

Al ser éssers animals, un grup d’homes crec que podria viure perfectament enmig de la natura, ajudant-se els uns als altres, caçant a altres depredadors per alimentar-se fent servir la força comuna i la raó, però sempre amb objectius purament de supervivència, com seria defendre’s d’altres animals i obtenir aliment. Així, igual que altres animals que també viuen en comunitat, els ésser humans podrien viure com animals que són i en societat, ja que és l’ única manera de perdurar l’espècie, és a dir, que no s’extingeixi.

Com he repetit diverses vegades ja, l’ home necessita viure en societat per sobreviure, però això no implica haver d’ evolucionar. Molts animals viuen en societat, està clar que no són societats estructurades ni tant avançades com la dels ésser humans, però si que s’ajuden els uns als altres, cuiden les seves cries (tot i que en períodes de temps molt més curts), però al cap i a la fi viuen en societat. I doncs, qui ens diu que els humans no podrien viure en societats així? Està clar que el fet d’ evolucionar és un fet positiu, ja que representa avenços, millores, benestar, però fins a quin punt és necessari per cobrir allò que necessitem per viure? És a dir, en el moment que evolucionem no només per aconseguir més aliment, sinó per a fer altres activitats, com podria ser emmagatzemar-la simplement, cosa que a no ser que siguin ésser que hivernen o tenen una època d’inactivitat, és totalment innecessari, l’evolució és positiva?

Crec que en aquest punt, des de el meu punt de vista, l’ ésser està començant a desafiar la llei de la natura, la seva pròpia naturalesa i la de la resta d’ animals, plantes, clima...

Els animals naixien, s’alimenten, es reprodueixen per perdurar l’espècie i moren. Però això també ho fan les plantes. Els bacteris. Les cèl·lules. Tot. Tot té el seu cicle similar. En el moment en que l’home se surt d’aquest cicle, deixa de limitar-se a néixer, alimentar-se, reproduir-se només per perdurar l’espècie i morir, no estan trencant amb el seu hàbitat? Amb tot el cicle de la vida? Jo crec que sí. Accepto que l’home hagi de viure en societat, que necessiti l’ ajuda d’ altres de la seva espècie, que sigui diferent a les altres espècies animals ja que té unes característiques diferents a la dels altres, però el que no accepto, no trobo normal, no trobo natural, és que l’home hagi evolucionat fins al punt de no semblar un ésser animal. És ben clar que els ésser humans tenen moltes semblances amb el món animal, però l’evolució de l’ésser humà crec que ha arribat a un punt que no és natural, ja que ha oblidat que al cap i a la fi, són animals, som animals, simples animals.

Després d’haver escrit aquesta part durant uns quants dies, donant-li voltes a com dir el que penso sent clara i ràpida, i sobretot, intentant no crear-me més preguntes a cada frase que escrivia, avui, a tres quarts d’onze de la nit, abans d’imprimir el treball, se’m planteja una última pregunta que crec que mai podré respondre i que segurament contradiu a tot el treball: I si els humans realment ja no som animals? I si em arribat a evolucionar fins a tal punt que veritablement som éssers superiors i incomparables amb cap altre espècie?

(Treball de Filosofia)