jueves, 11 de septiembre de 2008

La extranjera

También extraño en mi tierra
aunque la quiera de verdad
pero mi corazón me aconseja
los nacionalismos que miedo me dan

Ni patria ni bandera
ni raza ni condición
ni limites ni fronteras
extranjero soy



Poco más que añadir.
Sí, visc Catalunya , pero els nacionalismes no són bons,
tan si són catalans, com espanyols, com finlandesos. Jo em sento de casa meva, on m'han vist créixer, m'han educat... Un país no em pot representar, ni mai podrà ser casa meva.

4 comentarios:

Skydreams dijo...

Jo soc molt fantasiosa, m'encanta ficar-me en aquest món imaginari, pero ser dir prou. Perquè esta totalment clar que quan es mira la Terra des de l'univers, no hi ha fronteres que marquin territoris.

Kalia dijo...

Neus!
no sabia que tinguesis blog,
les fotos estan fetes a casa meva :)
que em monto una mena de fons raro amb llenÇols.
Un peto!

auf dem Weg dijo...

Jo, per què mentir-te, sí que sóc una mica bastant "nacionalista". Vaig tenir un temps que ho era bastant més que ara, però això va a èpoques. També depèn de l'entorn on has crescut, com tot a la vida, que si un germà gran bastant molt independentista, la música, els amics, familiars compromesos a diferents partits polítics i històries d'aquelles de "com vam patir a la guerra". Les idees són com els colors, :), no hi ha res escrit.

Sí, potser caldria deixar de banda rancúnies passades i intentar ser tot el món un... Jo també ho penso, de vegades, però mires on ets, mires les parides (perquè hi ha gent que diu unes bestieses taaaaan grans) que la gent de la resta del territori pensa, on representa que les comunitats estan unides i felices i tot aixó, perquè certa ideologia els hi ha vengut els falsos mitos i dius... aix!!! Per no parlar de política...

Però sí, potser tens raó, si fossim d'enlloc tot seria més fàcil... :) Maldito quien creó los países!

M'estic adonant que tinc masses opinions xD Com dic sovint, de vegades sóc contradictoria. Sóc un rollo independentista catalana hippie? No ho sé.

Tot són visions diferents i igual de vàlides de la realitat ;)

i després d'aquest rollo... com van els primers dies de Batxillerat?

Molts petons maca!

Anónimo dijo...

neus!
espero i suposo que tot t'està anant genial.
et trobo a faltar si?:)
ens em de veure
i parlar com feiem abans.
testimo molt, que no se t'oblidi!

mua!