jueves, 4 de septiembre de 2008

Te quiero

Me dijiste "te quiero". Tú, la persona nodigotequieroporqueesoyalosientimos, la persona que criticaba a las típicas parejas que cuentan los dias que llevan juntos, que van proclamando su amor a los cuatro vientos. Tú me habias mirado a los ojos y me habias dicho que me querias. Así, sin más, te habias bajado del skate y me habias dicho que me querias. Y allí me quedé yo, quieta, helada, sin saber que hacer ni decir.
Realmente me habias pillado desprevenida.
Ya hacia dos meses de aquella noche que apareciste debajo de mi casa y nuestros caminos se habian vuelto a entrelazar, la diferencia es que me habias prometido que esta vez seria para siempre, pasara lo que pasara.
Desde hacia dos meses era la persona más feliz de la tierra. Solo tú me proporcionabas esa sensación de tranquilidad, de seguridad. Aunque por mi lado pasara un huracán, estaria tranquila si tu estabas a mi lado. Dicen que eso es estar enamorado pero ya sabes, nosotros no creíamos en el enamoramiento, solo es un estado en el cual la capacidad cerebral queda anulada. Y nosotros estabamos por encima de todo eso y más.
Pero me habias dicho te quiero, y ese te quiero equivalia a mucho más de lo que habia equivalido nunca. Porque era un te quiero vertadero, virgen, nítido.
Era nuestro te quiero.

2 comentarios:

auf dem Weg dijo...

Neeeus????? Neeeeus?????

:)

Aquí he arribat... partint d'un comentari de Handbol, que jo també vaig practicar durant uns quants anys, al Club Handbol Sant Vicenç, recordo que uns quants mesos vam coïncidir... igual que a música, i aquest any algun dissabte al matí també a la piscina...

Pensaras... qui és? La Mercè NEEEEUS xD

I ara rellegeixo el q he escrit i dic: vaia paranoia q t'has muntatvx dir qui ets. I llegeixo els teus textos i dic: Neus, m'encanta com escrius. En serio que m'encanten els posts i aquest amor que descrius i... respecte a algun post més pessimista, tranquil·la, tot s'arregla (suposo que ara estas molt millor animicament que quan vas escriure el post del 5 de juliol). De vegades et canvia la vida amb un instant i ni te n'adones.

Jo també escric al blog i m'agrada perquè hi ha més intimitat que a un fotolog, per exemple... no està tan a l'abast de tanta gent.

Molts petons maca!

Et seguiré llegint! :)

auf dem Weg dijo...

Pot ser tan fictici com vulguis... però molt ben expresat, com si no ho fos!

:)

Sí, ens acabem trobant a tot arreu.. xD Encara que a la piscina aquest curs no ens hi veurem perquè, després de meditar-ho molt, he decidit deixar-ho (almenys fins que passi aquest any) perquè entre les mil i una activitats que faig, 2n de batx., treballar i estalviar una mica...

Petons!